Estones i reflexions

Vet aquí que un cap de setmana llarg per Barcelona i voltants me feia pensar com podia ser que la llengua de Ramon Llull i Guimerà hagués acabat en això. Ai Pompeu, no aixequis el cap que el que veuràs no t’agradarà.

Continuava el passeig i veia més i més cartells i cartes de restaurants que atemptaven contra les normes ortogràfiques més bàsiques. Podria ser una bona idea per un post, o fins i tot podria donar matèria per un bloc sencer. Llàstima que la idea quedés difosa i no decidís engegar la càmera per fotografiar aquells errors estridents que farien mal als ulls de qualsevol amb un mínim de coneixements de la llengua.

[@more@]

Com que mai he tengut grans idees ni m’he caracteritzat per ser innovadora, hauria d’haver suposat que no era la primera que pensava en fer això. Tan és així, que la ràdio volgué enviar-me un missatge personalitzat. De camí a Badalona, a l’iCat sentírem a parlar del bloc en castellà Acentos Perdidos, que reivindica l’ús dels accents a les vies públiques i, en essència, una utilització correcta i respectuosa amb les regles ortogràfiques d’aquesta llengua.

Va ser aquí quan la idea prengué forma i es materialitzà en veu alta. Amb el meu company de viatge, amb totes les interpretacions possibles que se puguin donar a aquesta expressió, prenguérem la decisió de crear un bloc amb l’única finalitat de recollir aberracions ortogràfiques. Esper que ens ajudeu amb fotografies, relats del que us heu trobat, …

P.S.: Sí, sí, .. ja ho sé … no bastava amb tenir un bloc abandonat que ara n’hi tendré dos!

Tweet