Estones i reflexions

Nou domini. Adéu http://illenca.bloc.cat!

illenca — Fri, 30 Apr 2010 21:52:50 +0000

El bloc serà el mateix, però el domini deixa de ser bloc.cat per passar a ser blogspot.com.

http://illenca.blogspot.com/

Els motius? Que m’he cansat de barallar-me amb el servidor bloc.cat. No som informàtica ni tampoc ho pretenc!

Per una part estic contenta per tot el que he après de programació intentant modificar la plantilla. Per altra, allò que jo volia quan vaig crear el bloc era escriure i no tenir problemes amb un servidor. Innocent i inexperta com era vaig voler triar un .cat, sense ser conscient d’on me ficava.

Ahir, quan donava format al nou bloc el malson d’en Pompeu, m’anava adonant de com era de fàcil funcionar amb blogspot, sobretot venint d’on venc. La gota que féu vessar el tassó, però, va ser que quan vaig intentar incloure l’estones i reflexions al llistat de blocs vaig tenir una sorpresa: no el reconeixia, és més, connectava amb un bloc diferent. Cansada d’enèssimes lluites amb bloc.cat, sola davant el perill, de veure com la pàgina d’inici sempre estava plena d’spam i de la passivitat dels seus administradors, he decidit dur a terme aquest canvi de domini.

Disculpau les molèsties!

PD: Algú sap si és possible traslladar tot el contingut d’aquest espai al nou bloc??

El malson d’en Pompeu

illenca — Thu, 29 Apr 2010 18:35:04 +0000

Vet aquí que un cap de setmana llarg per Barcelona i voltants me feia pensar com podia ser que la llengua de Ramon Llull i Guimerà hagués acabat en això. Ai Pompeu, no aixequis el cap que el que veuràs no t’agradarà.

Continuava el passeig i veia més i més cartells i cartes de restaurants que atemptaven contra les normes ortogràfiques més bàsiques. Podria ser una bona idea per un post, o fins i tot podria donar matèria per un bloc sencer. Llàstima que la idea quedés difosa i no decidís engegar la càmera per fotografiar aquells errors estridents que farien mal als ulls de qualsevol amb un mínim de coneixements de la llengua.

[@more@]

Com que mai he tengut grans idees ni m’he caracteritzat per ser innovadora, hauria d’haver suposat que no era la primera que pensava en fer això. Tan és així, que la ràdio volgué enviar-me un missatge personalitzat. De camí a Badalona, a l’iCat sentírem a parlar del bloc en castellà Acentos Perdidos, que reivindica l’ús dels accents a les vies públiques i, en essència, una utilització correcta i respectuosa amb les regles ortogràfiques d’aquesta llengua.

Va ser aquí quan la idea prengué forma i es materialitzà en veu alta. Amb el meu company de viatge, amb totes les interpretacions possibles que se puguin donar a aquesta expressió, prenguérem la decisió de crear un bloc amb l’única finalitat de recollir aberracions ortogràfiques. Esper que ens ajudeu amb fotografies, relats del que us heu trobat, …

P.S.: Sí, sí, .. ja ho sé … no bastava amb tenir un bloc abandonat que ara n’hi tendré dos!

Una erupció vulgar paralitza el vell continent

illenca — Wed, 21 Apr 2010 16:44:33 +0000

De tant en tant, les notícies dels diaris s’obliden del sensacionalisme per deixar treure cap a la ciència. En aquest camí va la notícia consultada de El País que diu que La explosión del volcán Eyjafjalla ha sido modesta.

[@more@]Resulta que en una escala de 0 a 8 de l’Índex d’Explosivitat Volcànica, aquesta no hauria passat de nivell 2 o 3. Res a veure amb les comparacions que es feien amb l’erupció del Pinatubo al 1991 (de nivell 5 o 6) o del famós Krakatoa al 1883(de nivell 6). Aquests volcans tenyiren el cel durant mesos i refredaren la temperatura global durant un o dos anys. És possible que l’erupció del Katla, que els científics veuen probable i pròxima, s’acosti més a les erupcions mítiques que abans esmentava.

El que ha passat aquesta vegada és que l’erupció (amb la complicitat dels vents) ha afectat a l’espai aeri més freqüentat del món i, basant-se en un precedent dels 80, s’ha decidit evitar riscos i protegir als usuaris de les aeronaus. Una solució dràstica i amb massa impacte econòmic? Segurament, però el que està clar és que si hi hagués hagut cap accident tothom hagués cercat responsabilitats i hauria culpat als governs per permetre obrir l’espai aeri. Una altra cosa segura, és que si demà no me deixessin partir cap a Barcelona la meva opinió s’esbiaixaria una mica … o molt.

Dos anyets …

illenca — Tue, 13 Apr 2010 07:32:35 +0000

… fa d’aquell diumenge horabaixa que vaig decidir unir-me a la blogosfera. De fet, l’aniversari va ser el passat dia 6, però com és habitual en els darrers temps, me’n vaig descuidar.

Tancaré els ulls per bufar les espelmes i demanaré un desig. Bffffffffffff

Countdown Mister Matas

illenca — Tue, 06 Apr 2010 18:57:06 +0000

Han passat les festes de Pasqua i la majoria de mortals (a excepció de personal docent i estudiants) tornam a la nostra rutina. Sembla que l’empatx de robiols i panades hagi rebaixat la tensió suscitada arran de les declaracions d’en Matas. Li queden 28 hores per pagar la fiança i evitar així la presó preventiva.

[@more@]

Serà capaç de reunir els 3 milions d’euros? Si és així, s’estalviarà l’entrada imminent a presó, però això no vol dir que burli la justícia ni que els seus contactes i recursos el salvin de la humiliant. Tan sols esgoten tots els recursos per evitar-la i per prorrogar la seva llibertat. Imputat en delictes les penes dels quals sumen 64 anys, tenc l’esperança que més tard o més d’hora el senyoret Kaime passarà una bona temporada entre reixes.

Ja sé que no tenc cap poder per sentenciar-lo i que tots som innocents fins que es provi el contrari, però dubt que pugui justificar mai l’engrossiment patrimonial amb els ingressos declarats i si s’estira bé la corda sabrem d’on sortiren els doblers que pagaren les escombretes Lulú.

El gran dictat, un bon joc per aprendre a destrossar una mica menys el català

illenca — Tue, 23 Mar 2010 17:27:37 +0000

El gran dictat és un concurs de la TV3 que consisteix en escriure correctament les paraules que dicta el presentador (l’estil del qual donaria per un altre post). El nom del concurs és encertat i curiós, fent un enginyós joc de paraules amb el títol de la pel·lícula de Chaplin. Per als que tenim pànic escènic i que per res del món se’ns acudiria anar a participar a la televisió, una bona alternativa la trobam en el joc web.

Aquí us pos l’enllaç i aprofit per reptar-vos. De moment, la meva puntuació màxima ha estat d’uns 10.000 punts, molt per sota dels deu primers del rànquing. Però l’important en aquest cas no és guanyar, sinó aprendre passant una bona estona.

CC i la pujada de l’IVA

illenca — Wed, 17 Mar 2010 07:19:51 +0000

És possible que algú s’hagi adonat que el bloc està bastant mort. És la tònica del darrer any: massa feines i pocs temps per escriure. Però abans que torni a l’estat crític que tant el caracteritza, voldria fer una observació:

Té o no té nassos que Coalició Canària doni suport a la pujada de l’IVA quan aquest impost no existeix en la seva comunitat autònoma?

Posts relacionats:

La meva visió sobre la crisi a … On és la sortida?

Aquesta necessitat de donar les culpes de tot al govern …

illenca — Tue, 09 Mar 2010 18:20:32 +0000

Sí, ja sé que moltes vegades s’ho mereixen i moltes d’altres s’ho han cercat. En sóc conscient. Però també crec que el ciutadà li confereix massa responsabilitats, com ha passat amb això de les nevades a Barcelona i voltants. Entre que es tracta d’una zona de clima mediterrani pur i l’illa de calor, que es produeixi una nevada d’aquestes dimensions és un fet extraordinari, un fenòmen extrem que se’n diu en meteorologia. Basta veure que ens hem de remontar al 1964 per (fa 46 anys) per a trobar una altra nevada d’iguals dimensions al març.

Amb tot això no vull justificar el comportament de la Generalitat i de la Conselleria d’Interior, sinó apel·lar al sentit comú dels ciutadans. Si es preveu una ona de fred i nevades i es demana que no es surti de casa, per què la gent ho continua fent? Supòs que ningú seria capaç de culpar als governants de l’ona de fred … però creis que se’ls pot culpar per no tenir prou mitjans com per afrontar una situació així, quan es produeix cada cinquanta anys? Tendria sentit tenir 50 màquines lleva-neu que només es fan sevir dues vegades per segle?

Fans del frikisme

illenca — Thu, 25 Feb 2010 17:38:18 +0000

Les baixeses comeses per alguns polítics exemplifiquen com de denigrant pot ser la condició humana. Sóc de l’opinió poc generalitzada que si hi ha polítics corruptes és perquè la humanitat, per naturalesa, ho és. Els polítics solen estar sempre en el punt de mira i ens solem demanar com pot funcionar mai bé el país, si qui ens ha de governar ens desgoverna.

Avui, però, permeteu-me que banalitzi una mica i que posi l’atenció cap a un altre cantó. Com pot funcionar el país (l’estat i el món), si la societat viu pendent del que diuen i fan personatges com na Belén Esteban, en John Cobra i un tal Rafa Mora – per cert, que els dos darrers siguin valencians m’ha despertat simpaties blaveres … – Per molt que algú visqui al marge dels programes que els han fet famosos, n’acaba coneixent els èxits i misèries si interactua mínimament amb les noves tecnologies. La societat (i tots hi hem contribuït en major o menor mesura) és la que ha entronitzat aquests personatges que entre la seva llista de mèrits destaquen activitats tan lloables com haver estat parella d’un torero al pleistocè, haver-se canviat la cara o ser creguts insolents.

[@more@]No deixa de ser preocupant que hi hagi gent que s’emmiralli en aquests productes de la televisió escombraria. Per aconseguir riquesa i fama, n’hi ha prou amb anar-se’n al llit amb algú o aprofitar uns minuts en antena per mostrar-se controvertit. I a partir d’aquí, a cobrar i viure del cuento. S’està donant la imatge que la clau de l’èxit no es troba en la vàlua, la intel·ligència o les habilitats de la gent, sinó en el morbo que se’n desprèn.

No puc evitar concloure que si el morbo per conèixer què fa o deixa de fer aquesta escòria és capaç de despertar més interès en la gent que no la necessitat d’un pacte d’estat per sortir de la crisi, potser la tenim ben merescuda.

La meva relació d’amor-odi amb la política

illenca — Mon, 22 Feb 2010 17:32:14 +0000

M’agrada estar-ne al dia, però alhora m’emmalalteix. Està clar que no vaig triar ni el partit ni la ideologia de la tranquil·litat. La mar de l’esquerra nacionalista i ecologista balear torna a estar remoguda a un any de les eleccions autonòmiques. Ser nacionalista a Mallorca és condemnar-se a un patiment i incertesa perpetus.

[@more@]El Bloc per Mallorca és a la corda fluixa i l’únic que sembla clar és que el PSM i els Verds continuaran junts. Es condiciona l’entrada d’Esquerra Unida a què es deslligui de Madrid (a l’estil d’Iniciativa per Catalunya) i això faria bastant factible l’entrada d’Entesa a la coalició. I quant a Esquerra, no acab d’entendre si la seva missió aquí és dur el país cap a la independència o acabar amb el PSM.

Fa quatre anys era una entusiasta del projecte Bloc, en fa dos no ho vaig ser tant del projecte Unitat. Sóc partidària de la unitat entre nacionalistes d’esquerres, però aquestes experiències m’han demostrat que és molt complicada i que qui hi entra de bona fe en surt escaldat.

D’aquí un any els vots xerraran i tornarem a tenir dreta rància i espanyolista al govern, d’aquella que s’embutxaca els doblers dels contribuents i, si es compleixen els pitjors pronòstic, arribarà de la mà d’en Delgado. Llavors tots ens lamentarem de no haver sabut fer les coses millor, de la imatge de desgavell que ha donat el pacte i de què el mandat hagi coincidit amb una època de recessió.

Si com diu la dita més val prevenir que no curar, crec que hauríem de ser capaços de trobar un espai per al diàleg i el consens. Bo de dir i mal de fer.